Motivació

• La privadesa de dades és l‘adaptació a la Societat de la Informació del dret fonamental a la privadesa i a la vida privada, inclòs per les Nacions Unides a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). El seu 12è article afirma:
  
  

Ningú no hauria d‘estar subjecte a interferències arbitràries en la seva privadesa, família, casa o correspondència, ni a atacs al seu honor i la seva reputació. Tothom té el dret a la protecció de la llei contra aquestes interferències o atacs

• Les tecnologies de privadesa de dades tracten de reforçar el dret anterior en la societat de la informació.
  
  
• El disseny d‘aquestes tecnologies requereix una especialització d‘alt nivell en protecció de la informació, cosa que manca en països en transició i fins i tot en molts països desenvolupats degut a:
  
  
• La falta de coneixement per part de la població de les amenaces de privadesa existents (elaboració de perfils, seguiment de la localització, etc.).
  
  
• La falta de pressió en els proveïdors de serveis i tecnologies.
  
  
• La falta d‘inversió privada en el desenvolupament de tecnologies que preservin la privadesa.
  
  
• A no ser que s‘emprenguin accions directes, l‘expansió de la societat de la informació pot donar lloc a una pèrdua de privadesa important, especialment en països en vies de desenvolupament. La manca de privadesa mina la majoria dels altres drets fonamentals (llibertat d‘expressió, democràcia, etc.).